L'alimentació a la ciutat sostenible

 

RESUM

Menjar, un fet tan rutinari que quasi no li prestem l'atenció necessària. A la nostra ciutat tenen lloc dos miracles diaris. El primer, quan pel matí els prestatges dels supermercats són plens de productes de tot arreu, menys del lloc on vivim. Per la nit, uns àngels recullen les deixalles de la llar, quasi un milió de bosses d'escombraries que creixen dia a dia. Quasi la meitat del seu pes són residus orgànics necessaris per adobar el que acabem de cruspir. Abocant-los al Garraf o destinant-los a l'infern de l'incineradora, aquests fems no tancaran el cicle. El llarg viatge que duen a terme els aliments fins arribar a taula, els envasos, embalatges i embolcalls, la no recuperació de la fracció orgànica de les escombraries són els actors principals de l'insostenibilitat de l'actual model, basat en una fràgil seguretat alimentària. En el decurs del Segle XX, les classes populars de Barcelona han deixat de patir fam. Mercats municipals i colmados s'encarregaven de la distribució minorista. A hores d'ara, el protagonisme és en mans de supermercats i grans superfícies. En un món cada vegada més mundialitzat, la seguretat alimentària del nostre segle haurà de ser compartida per tota la humanitat, mitjançant la democràcia alimentària, la globalització del dret fonamental a l'alimentació i la necessària reducció de la petjada ecològica que l'actual model comporta. N'hi ha per tothom, però no per una minoria de golafres.

 

Jordi Bigues
Periodista i ecologista. Assessor editorial d'El Temps Ambiental, membre d'EcoConcern-Innovació Social i de Democràcia Ambiental

Héctor Gravina
Sociòleg. Membre de Plataforma Rural i coordinador de la Campanya Per una agricultura i alimentació sostenible d'Amics de la Terra d'Europa a l'estat espanyol

 

Tornar enrere