Ecotaxes: la reforma fiscal ecològica, una resposta a la globalització

 

RESUM

La novetat d'aquest Paper és no considerar les ecotaxes com un instrument per a corregir els "falsos preus". L'estratègia de les ecotaxes va més enllà del lema "qui contamina paga". Els preus no són el fruit del "lliure mercat" sinó d'unes relacions internacionals, on l'imperialisme del petroli imposa dumping en el preu de les energies. Els "efectes col·laterals" de la producció dels rics no es poden traduir a preus de mercat, especialment quan els seus efects provoquen danys irreverisbles al medi ambient.

L'eix programàtic de la política realista del B'90/Grünen és la reforma fiscal ecològica. Una "tàctica defensiva" dins una estratègia global. Els objectius de les ecotaxes tenen tres eixos: (I) la sortida del dumping dels preus sobre els recursos energètics; (II) la innovació ecològica, que ens faci sortir d'aquest model de societat industrial fordista; i (III) el canvi de les relacions internacionals, entre l'OCDE i l'OPEP fonamentalment.

La qüestió és si n'hi ha prou amb la "tàctica defensiva" per assolir una "societat sostenible", o bé tot es limitaria a la substitució de les indústries químiques i de l'automòbil, preus de la societat industrial, per la de la informàtica i la biotecnologia, inclosa la regeneració de la indústria nuclear. ¿Les polítiques de mercat, instruments econòmics, són suficients per a una societat sostenible, o bé cal un canvi de cultura política, de participació política, en una societat globalitzada? ¿Tot es queda en una modernització de l'ecoimperialisme?

 

Jordi López Ortega
Investigador en el Departament de Medi Ambient de la UGT de Catalunya

 

Tornar enrere